Una posada en escena amb una sintonia exagerada pels que esperàvem alguna cosa més "Coheniana". Una característica d'en Cohen era la sobrirtat pacífica en el seu discurs malgrat lam fermesa de la seva poesia. I des del meu punt de vista l'excés en el protagonisme vocal d'en Jordi Calmet, (magnífic amb la guitarra) contrarresta amb la elegància i la dolçura de la Natalia Gómez (llàstima no haver pogut gaudir més de la seva veu en algunes cançons). En línies generals un concert molt correcte, però no per tornar a repetir.